MONTESSORI, QUE ES MONTESSORI?

Començarem explicant que Montessori no és un quin, ni una simple metodologia que s’ha posat de moda recentment. Estem parlant d’una dona que va trencar esquemes en la seua època i va arribar obrint portes a la creació de nous paradigmes amb les dones i amb l’educació.

María Montessori va nàixer en 1870 en Chiaravalle (Itàlia). Al costat de la seua família es va traslladar a Roma on va decidir estudiar matemàtiques; encara que això no va resultar pel que va decidir estudiar medicina, malgrat l’oposició del seu pare i al fet que l’estudi de la medicina estava vedat a les dones.

Filla d’una família molt catòlica i molt pegada al seu pare va trencar la seua relació amb ell per a poder seguir els seus estudis de medicina. En aqueixa època era immoral que una dona romanguera en la mateixa sala que els homes al costat d’un cos nu, per aqueixa raó havia de fer les pràctiques sola i a la nit. Va ser de les primeres dones a rebre a Itàlia el títol de doctor en medicina.

Després d’això, va treballar amb persones amb discapacitat que en aquella època deien “idiotes” en la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, que li va conduir a moltes de les seues futures idees. Eren xiquets que no tenien res i li cridava l’atenció com utilitzaven les engrunes de pa per al seu autodesenvolupament. Es va convéncer que la discapacitat intel·lectual era un problema més pedagògic que metge i que amb tractament educatiu especial aquestes persones en desavantatge podien ser ajudades. Es va enamorar del seu director el doctor Montà i es va quedar embarassat del seu únic fill, Mario Montessori. Mai es va casar segons compte la llegenda per a poder seguir el seu treball, ja que en aquella època eren temps molt difícils per a les dones. La seua relació es va trencar i el doctor Montà es va casar amb una altra dona. María Montessori va entrar en còlera i mai més li va deixar veure al seu fill. Ningú sabia de l’existència d’aquest fill i criar a un fill sola i sense estar casada marcaria de bastard per a tota la seua vida a aqueix fill. María Montessori va decidir donar en adopció a Mario perquè no fora marcat amb aqueixa etiqueta. Ho va deixar amb una família de camp a la qual sempre va estar vinculada i que ho van criar com un fill propi. Ella sempre va ser present i amb dotze anys, quan va morir el pare de María Montessori va tornar per a emportar-se amb si ja al seu fill. Sempre van mantindre una relació excel·lent i aquest va seguir el treball de la seua mare creant així la major part del currículum de primària.

En 1907, María Montessori va establir en els barris baixos de Roma la primera Casa dei Bambini o “Casa dels Xiquets” on es va centrar en l’alumnat menor de 5 anys. Aquests eren fills d’obrers amb pocs recursos que passaven la major part del temps al carrer mentre els seus pares treballaven. María Montessori no tenia els permisos per a treballar com a mestra amb xiquets “normals” i aquesta va ser l’oportunitat per a generalitzar el seu treball a tota la població infantil. Montessori va emprar materials usats prèviament per a ensenyar als estudiants. Com a resultat de la Casa dels xiquets es va caracteritzar el sistema pedagògic montessoriano. El treball de Montessori va continuar en molts països europeus i van sorgir moviments Montessori en diferents parts del món.

Va lluitar pels drets humans en molts països i la seua pedagogia va començar a disparar-se per tot el món. Era convidada per grans personatges públics per a donar conferències i va treballar incansablement per la Pau com la manera d’aconseguir la visió còsmica de l’individu. En un d’aqueixos viatges als EUA va conéixer a Gandhi i deu anys després va visitar l’Índia per a obrir la seua primera escola Montessori al país. Per un problema polític queda retinguda a l’Índia al costat del seu fill Mario on els traslladen a una espècie de camps de concentració d’estrangers en els quals van romandre diversos anys. Ella en un camp per a dones i el seu fill en un altre per a homes. Durant el temps que van passar allí retinguts no van deixar de seguir amb el seu treball d’observació. Van observar que els xiquets que hi havia es comunicaven perfectament en les diferents llengües que allí es parlaven i que els adults tenien serioses dificultats per a això. Sorgeix llavors l’obra de la MENT ABSORBENT. En aqueix moment Mario comença a treballar amb xiquets més majors i és llavors quan redacta el currículum de primària.

María Montessori mor a Holanda en 1952. Després el seu fill es converteix en el seu successor creant la Associazione Montessori Internazionale AMI (Hainstock, 1972; Helming, 1972).

Rita kramer i stanling van fer les biografies més exactes de María Montessori.

PER QUÈ MONTESSORI I NO ALTRES METODOLOGIES?

Ens identifiquem completament amb Montessori perquè inclou uns valors que són completament transversals i que sempre estan presents en el dia a dia , perquè ens n’hem adonat que els xiquets i xiquetes se senten importants i útils quan treballem en l’escola d’esta manera, perquè són treballs de la vida diària que tenen un objectiu per a ells que és visible i palpable per exemple quan preparen la taula o quan preparen l’esmorzar per a tots els alumnes del centre, quan es visten o quan realitzen activitats de la vida pràctica etc .Eso els fa créixer al gran, per dins i per fuera,  per dins creix la seua autoestima i la seguretat en ells mateixos, per fora es transmeten els somriures i es contagien. Però no sols això, la metodologia Montessori esprem al màxim el potencial de cada xiquet quan li permet treballar sin  interrupció durant el temps que l’alumne necessite, la concentració en el treball és primordial i la guia i l’assistent vetlen perquè ningú interrompa el treball d’un xiquet o xiqueta. A més, el respecte al xiquet es  essencial, molt més que en altres metodologies. Junt amb açò, s’unix  el valor que li atorga al moviment, els aprenentatges es refermen quan els xiquets es mouen i Montessori és l’única metodologia que respecta el moviment lliure per l’aula mentres es treballa. Els xiquets necessiten moure’s, sobretot en les primeres etapes i concretament en la primera de zero-tres anys, on indubtablement no hi ha aprenentatge sense moviment.

QUÈ AVANTATGES TÉ ESTA METODOLOGIA SOBRE ELS XIQUETS?

• Es basa en el respecte al xiquet
• Es tenen en compte els seus interessos de forma real gràcies a l’observació i els períodes sensibles
• Fomenta la seua autonomia ja que propícia la seua independència perquè guanye en seguretat
• Creixen com a persones competents i no competitives
• Afavorix l’autoestima
• Aprenen els principis bàsics de la vida com a pilar de coneixements i problemes més complexos que sabrà resoldre per si mateix.
• Afavorix la seua motivació per a aconseguir la seua concentració i amb això l’autoaprenentatge.
• S’aprofiten els moments on la seua ment és més receptiva
• Es potencia el respecte a la vida, al medioambiente, al planeta.
• Es cuida la bellesa (flors i tovalles, colors, materials) la interlocutòria atenció (higiene pròpia i de l’entorn) els entorns són agradables amb mobles de fusta, -te-les de cotó, llum solar i aire lliure, tot açò emmarcat en la vida pràctica i gràcia i cortesia.
• Montessori és una pedagogia col·laborativa on els xiquets de diferents edats es recolzen els uns als altres com a reflex de la vida mateixa on els sers humans aporten cada un en funció de les seues possibilitats.
• Montessori cuida les intel·ligències múltiples i dóna valor a totes les sensibilitats; artístiques, musicals, matemàtiques, lingüística.
• Es cuida la igualtat de gènere, la multiculturalitat i és inclusiu amb totes les persones reconeixent les discapacitats com a capacitats diferents.
• En Montessori es crega un entorn adaptat i a la mesura de la grandària dels xiquets on li’ls oferixen uns materials pedagògics, específics i autocorrectius que, en el moment més adequat per a cada un li són presentat per les guies o les assistents (encara que estes no poden fer totes les presentacions) perquè de forma autònoma els exploren i aprenguen d’ells.
• Fomenta l’autodisciplina, per la qual cosa està allunyada de castics, recompenses, premis o qualsevol juí extern cap al xiquet

QUINS SÓN LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCACIÓ MONTESSORI?

María Montessori creia que l’educació començava al nàixer i que els primers anys de vida són els més importants tant física com mentalment, per la qual cosa els mètodes apropiats d’aprenentatge en els anys transcorreguts entre el naixement i els 6 anys, determinen la classe d’home en què es convertirà el ser humà. Montessori va descobrir que els xiquets passen per fases d’interés i curiositat, que ella denominava “periodes sensibles” del desenvolupament en esta etapa primerenca de la seua vida. La Dra. Montessori descriu la ment del xiquet des del moment del naixement fins els sis anys d’edat com la “La ment absorbent”. És durant esta etapa que un xiquet té una tremenda capacitat d’aprendre i assimilar el món que li rodeja, sense esforç conscient. Durant este temps, els xiquets són particularment receptius a certs estímuls externs.

L’ENFOCAMENT INTEGRAL DEL XIQUET

L’objectiu principal d’un programa Montessori és ajudar a fer que cada xiquet arribe al seu màxim potencial en tots els àmbits de la vida. Les activitats promouen el desenvolupament d’habilitats socials, el creixement emocional i la coordinació física, així com la preparació cognitiva per als futurs esforços acadèmics intel·lectuals. El mètode d’ensenyança Montessori contempla tres dimensions: educació motora, educació sensorial i llenguatge; posant gran èmfasi en un desenvolupament complet dels cinc sentits. Un dels grans mèrits de Montessori és haver donat resposta pedagògica a la psicologia real de l’alumnat i haver creat un nou tipus d’escola que promoga l’autonomia i l’autoocupació.

El mètode Montessori permet que el xiquet experimente l’alegria d’aprendre, el temps per a disfrutar el procés i assegure el desenvolupament de la seua autoestima. Proporciona les oportunitats d’experiències a través d’un ambient preparat cuidadosament en el que els xiquets creen els seus coneixements i els prepara per a les moltes vivències que oferix la vida.

Este sistema d’educació és al mateix temps una filosofia de desenvolupament del xiquet i un fonament per a orientar eixe creixement.  Es basa en dos importants necessitats:

1. La necessitat de la llibertat dins dels límits
2. Un entorn cuidadosament preparat que garantix l’exposició als materials i experiències.

A causa de la seua creença que el xiquet i la xiqueta absorbixen l’aprenentatge de l’ambient físic en què viuen, va crear un mitjà preparat perquè l’alumnat tinguera la lliure elecció de les seues activitats, assenyalant que l’ambient ha de descobrir l’estudiant, no modelar-ho.

EN QUÈ ES DIFERENCIA L’ESCOLA TRADICIONAL I ESCOLA MONTESSORI?

La principal diferència d’una escola tradicional és que els xiquets no es mouen i en una escola Montessori si ho fan. En Montessori el treball es dóna involucrant la totalitat de coneixement incloent el moviment. Els mestres són agents que recolzen el procés d’aprenentatges dels xiquets. El ritme d’aprenentatge ho marca el xiquet. Una de les fortaleses de Montessori és respectar els ritmes dels xiquets, el material anirà explicant el concepte, hi haurà xiquets que necessiten 3 vegades per a entendre, altres 23 i altres ho aprendran només observant a l’altre. Una de les grandíssimes qualitats de Montessori és acabar amb les competències. Totes les escoles tenen aules mixtes. Mesclar els xiquets de diferents edats trenca amb les comparacions, s’aprén a viure tots els rols de la societat, el que dóna, el que rep, el que enseña….no sempre s’està en el mateix rol i açò és educar per a la PAU.

Els materials de les escoles tradicionals no estan fets per a repetir-se moltes vegades fins que el xiquet entén el procés. Quan l’interés i el procés de treball no estan vinculats NO produïx coneixement i en les escoles tradicionals s’anul·la la capacitat dels xiquets de ser creatius, anul·la l’interés d’aprendre quan tots fan el mateix. La intel·ligència innata es trenca. Si la mestra és la que dirigix, tots han de fer el mateix i així es nega l’interés dels xiquets. També les emocions dels xiquets es tanquen quan no tenen interés en  el que estan fent. En Montessori no hi ha valoracions als xiquets ni a les famílies la valoració Montessori es fa amb el material, ho fa un mateix, són autocorregibles. No és qüestió de ser millor ni pitjor. L’educació Montessori també comença amb l’educació dels pares. El procés del xiquet és intern i no és possible amb el mesurament dels pares. El procés és el més important, no el resultat. Quan un xiquet reconstruïx de seguida una presentació del material és molt trist perquè això significa que hem arribat tard. Montessori crega xiquets més competents i menys competitivos,  per exemple; el real procés d’aprenentatge del llenguatge no es  quan el xiquet comença a parlar, llavors l’estructura del llenguatge ja s’haurà creat i només es podrà millorar un poc. El  treball comença molt abans. El material no es pot tindre duplicat, el xiquet espera a què el seu company acaba el treball i això també està relacionat amb l’educació per a la Paz. La concentració és el vehicle per a la normalització i hi ha materials que no es poden compartir. Una de les funcions de l’assistent és protegir la concentració dels xiquets quan estiguen treballant. Les assistents no presenten el material de vida pràctica i protegixen l’atenció dels xiquets protegint a què se li està donant la presentació, als que interrompen li’ls oferix una altra opció per a donar-li una eixida a l’energía  que es pot desviar.

ESTA PEDAGOGIA, S’IMPLANTA I JA ESTÀ?

No, per descomptat que no, requerix d’una constància en la formació del personal, tant de les assistents  AMI com de les Guies AMI que  reben cursos de formació contínua per a  mantindre l’essència de la pedagogia Montessori com per exemple: fer sempre  les presentacions del material de la forma correcta, saber com actuar front a conflictes entre els xiquets, mantindre l’orde en les sales i en la preparació dels materials ja que els ambients deuen d’estar perfectament organitzats cada matí.

ESTA EDUCACIÓ ÉS ACCESSIBLE PER A TOTS ELS PÚBLICS?

Si, la nostra escola està autoritzada per la Conselleria d’Educació Cultura i Esport amb el codi 46031465, això significa que els alumnes i alumnes que acudixen al nostre centre tenen dret a percebre els Bons Infantils com a beques que s’oferixen cada curs escolar. Estes ajudes junt amb uns preus molt competitius fan possible que qualsevol família puga oferir-li als seus fills la millor educació que puguen desitjar en una escola com és EL BORIOL-MONTESSORI.