Sabem que les famílies són el més important per al desenvolupament dels xiquets durant la primera infància, per aqueixa raó hem de treballar en equip fent costat als pares en el treball de criança i rebent al mateix temps el seu suport per a mantindre un diàleg permanent i compartir entre tots l’experiència d’aprendre al costat dels xiquets.

Cada dia s’alimenta la relació família-escola a través del diàleg i la informació diària del que fan els xiquets, però també a través de reunions trimestrals on se’ls informa dels avanços i els futurs treballs que es realitzaran. Això es complementa amb l’Escola de Famílies Montessori on fem diverses xarrades a l’any sobre la Pedagogia i com portar-la a la llar. Algunes d’aquestes xarrades estan obertes al públic en general.

Partim de les investigacions de la doctora María Montessori i la seua Pedagogia per a considerar el desenvolupament infantil com un procés evolutiu de complexitat creixent, que no sempre ocorre en línia recta, que no és homogeni ni estandarditzat i que depén d’una conjunció de factors maduratius individuals, físics i emocionals, se suma també la qualitat dels estímuls oferits per l’ambient. sabem a més que la intervenció en la primera infància, és a dir, en el primer pla de desenvolupament, si que marca una diferència i per això treballem en equip amb les famílies per a afavorir el desenvolupament integral dels xiquets i proposar alternatives d’acompanyament segons les necessitats i els processos de cada infant.

Brindem a l’alumnat un procés de socialització en la nostra xicoteta comunitat educativa regida per normes bàsiques de convivència, el treball en equip i el treball de descobrir junts i cooperar en aquest descobriment. Així, gradualment, en els ambients preparats ells mateixos van interioritzant normes i valors propis de la vida en comunitat, desenvolupant la seua autonomia per a enriquir-se a través de la interacció amb altres éssers humans.

Cada xiquet és un ser particular, amb unes característiques, gustos i necessitats que ho fan únic. El xiquet usa el seu ambient per a desenvolupar-se explotant els poders de la ment absorbent i les tendències humanes, i al mateix temps en aquest procés el xiquet es converteix en una part d’aqueix ambient específic. Aquest és un procés de “arribar a ser “, en el qual tota la persona es veu involucrada.
María Montessori va parlar d’aquest procés com una construcció psicosomàtica, referint-se al fet que treballen junts el cos físic, la part psicològica i els poders espirituals del xiquet.
Cos, ment i esperit resulten de la formació total d’un individu en particular, les característiques del qual correspondran a la seua cultura.

Busquem múltiples experiències d’exploració sensorial i sensibilització artística a través de l’expressió corporal, la música les arts plàstiques, la cuina, la literatura, la jardineria, etc per a afavorir les possibilitats motrius, perceptives i creatives dels xiquets.