Ana Mª Alfaro Cánoves
Graduada en Educació Social
Educadora de famílies en Disciplina Positiva
Assistent Montessori AMI de Comunitat Infantil

El Boriol Montessori, situada a la localitat valenciana d’Oliva, és una escola infantil dirigida a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys, que aposta per la pedagogia Montessori com a forma de construir relacions interpersonals i amb el món que ensrodeja. A més, d’oferir este tipus de pedagogia als fills/es de les famílies de la localitat i pedanies limítrofs, ofereix cursos de formació vinculats a Montessori, a través del seu programa Escola de família. Després de realitzar el taller d’introducció a la Disciplina Positiva per a famílies dins d’aquest programa, Xelo Vidal, directora d’este projecte educatiu, torna a confiar en Semillas Educando en Positivo per a reflexionar i donar resposta a les qüestions següents: Quètenen en comú la pedagogia Montessori i Disciplina Positiva? Es tracta de models compatibles? És possible aplicar Montessori a la llar?Compotajudar-nos Disciplina Positiva en  aquesta tasca?

M’agradaria començar l’article, comentant que quan parlem de pedagogia Montessori sempre ens ve al cap l’escola. Però, podem fer pedagogia Montessori a la llar? La meua resposta és sí, coneixent les teories de María Montessori podràs transformar-te per a oferir una nova versió de tu mateix/a als teus fills/es. Montessori pot enamorar-nos tant que podem fer d’ella el nostre estil de vida.

Els tres pilars fonamentals de la pedagogia Montessori són: l’adult preparat, l’ambient preparat i els materials (Tébar, 2016). Dins de l’aulaels tres són imprescindibles, no obstant això quan parlem de Montessori a la llar, uns cobren major importància que altres. El pilar més important és el que fa referència a l’adult preparat i és ací on entra en joc Disciplina Positiva, allò sobre el que vull parlar-vos. Es tracta d’una filosofia educativa que ens oferix la possibilitat de transformar-nos i adquirir les ferramentes necessàries que ens permetran construir relacions familiars respectuoses entre adults/es i xiquets/es.

Què tenen en comú Montessori i Disciplina Positiva, que les fa tan compatibles?

Disciplina Positiva i Montessori tenenmolt en comú. Alguns dels elements comuns que converteixen aquestes dos pedagogies en un BON TÀNDEM són:

1. Eduquen per a la vida. Amb dós filosofies educatives preparen al xiquet/a per a desenvolupar habilitats de vida:responsabilitat, iniciativa, independència, llibertat, justícia, equitat, cooperació, capacitat crítica, resolució de conflictes, empatia, tolerància, solidaritat, honestedat, automotivació, autodisciplina, felicitat…
2. Comprenen al xiquet/a com a subjecte de drets. Entendre al xiquet/a com a part activa i protagonista d’allò que li succeïxés una característica que comparteixen. Dins de les aules Montessori es comprén al xiquet/acom a protagonista del seu propi aprenentatge i es confia en què el seu mestre/a interior el guiarà en el seu desenvolupament. En Disciplina Positiva succeïx quel comparegut, s’entén que el xiquet/a és protagonista de la seua pròpia vida, per la qual cosa se’l té encompte en les decisions que l’afecten com a persona individual i com a integrant d’ungrup de convivència. Amb dós filosofies creuen enormement en les capacitats de la infància.
3. Amb dós filosofies assenyalen que la clau està en la preparació interna de l’adult. Les característiques del rol com a acompanyant del xiquet/a és un element que també els unix. Així, el control queda fora de les nostres ferramentes educatives, deixant que el xiquet siga amo del seu propi aprenentatge. L’escolta activa, la paciència, la confiança en les seues capacitats, la fe en la seua bondat, la persistència i la humilitat entre altres, són habilitats que la persona adulta ha de treballar-se.
4. Disciplina Positiva i Montessori persegueix en objectius a gran escala i a llarg termini, la millora del model social actual. María Montessori i Alfred Adler (aquest últim, origen de Disciplina Positiva) van nàixer en 1870 i el context històric que van haver de viure va ser el de les dos guerres mundials, per la qual cosa les seues vides i el seu treball van estar encaminats a contribuir a la pau mundial i a la búsqueda de solucions als problemes de la humanitat.

Disciplina Positiva és una filosofia educativa que s’allunya de premis i castics, i que aposta per relacions basades en el respecte mutu, la comunicació, la col·laboració i la búsqueda de solucions. Els principis que la sustenten són els següents (Nelsen, 2007):

1. El respecte mutu. Quan som amables amb la infància, estems ent respectuosos amb ella, quan som ferms ho estem sent amb nosaltres mateixos i amb la situació que s’està donant. L’equilibri entre ser amables i ferms és la solució.
2. La connexió entre adults/es i xiquets/es. El sentit de comunitatés un principi clau de Disciplina Positiva, ajuda els xiquets/es a sentir-se tinguts en compte i importants.
3. És eficaç a llarg termini.
4. Ensenya valuoses competències socials i per a la vida. Proporciona l’oportunitat de desenvolupar habilitats socioemocionals.
5. Empodera. Invita els xiquets/es a descobrir les seues capacitats i els fa sentir que són persones en poder de decisió sobre allò que els succeïx.

Si aconseguim traslladar estos principis i convertir-los en els criteris que guien la relació amb els nostres fills i filles, estarem oferint-los la millor versió d’aquest adult preparat del qual es parla en pedagogia Montessori.

Des dels tallers de Semillas Educando en Positivo oferim acompanyament a les famílies per a l’adquisició de ferramentes de Disciplina Positiva, entre elles:

1. Allunyar-se del control, no els permet desenvolupar responsabilitat i independència.
2. Actuar sent amable i ferm al mateix temps.
3. Comprendre el moment evolutiu del teufill/a.D’aquesta manera entendràs les seues necessitats, molts dels seus comportaments i crearàs expectatives realistes del que són i no són capaços de fer.
4. Tindre autocontrol. Si eres capaç de modelar una bona gestió emocional, els teusfills/es s’hauran iniciat en el camí de la intel·ligència emocional, de la teua mà.
5. Emprar preguntes de curiositat.
6. Oferir opcions limitades.
7. Centrar-se enbuscar solucions, i no en aplicar conseqüències.
8. Utilitzar el temps fora positiu, perquè és una ferramenta que ens permet relaxar-nos, sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.
9. Realitzar reunions de família, ferramenta que fomenta la comunicació.
10. Autoatenció. Cuidar-se per a cuidar. Pren temps per a tu i atén les teues necessitats, açò et permetrà recarregar les piles per a estar al cent per cent en la tasca de cuidar i educar.

El procés de canvi requereix d’untemps, ja que necessitem trencar amb vells patrons de pensament i acció, ser conscients i valents de reconéixer els errors que cometem, conéixer ferramentes educatives alternatives a les tradicionals i, per descomptat, entrenar-les. Este canvi requereix de molt esforç i dedicació per la nostra part, i ÉS POSSIBLE, t’ho diu una mamà que porta alguns anys integrant al seu dia a dia estes meravelloses filosofies de vida. SOM CAPAÇOS d’oferir la millor versió de nosaltres mateixos i mateixes a fi de respectar una de les coses més valuoses que tenim en el món: LA INFÀNCIA.

Referències bibliogràfiques:
Nelsen, Jane. (2007). Como educar con firmeza y cariño. Disciplina Positiva. Barcelona, Medici.
Tébar, Cristina. (2016). Montessori en casa. El cambio empieza en tu familia. Barcelona. Plataforma Editorial.